Defensa Tesi Doctoral Eyal Gal

Lectura Tesi Doctoral d'Eyal Gal "Clinical comparison of two specialty soft lenses for Keratoconus" dijous 28 de novembre a les 10:30h a l'Auditori Joan Salvadó del Centre Universitari de la Visió.

Dirigida pel Dr. Joan Gispets i la Dra. Liat Gantz. Realitzada en el Programa de Doctorat en Enginyeria òptica del Departament d’Òptica i Optometria, de la UPC.

Enllaç meet: meet.google.com/yre-xmxr-bfs

Resum tesi:

A causa dels instruments diagnòstics avançats per a la detecció del queratocon (QC) en fases primerenques, i de procediments que n’aturen la progressió com el cross-linking (CXL),ara, a les consultes d'optometria s’està atenent casos menys avançats de còrnies irregulars. Com a resultat, els optometristes tracten fases més primerenques del QC, i les solucions de lents de contacte (LC) per a aquestes etapes inicials són necessàries. 

Aquesta tesi avalua exhaustivament la utilitat de dues lents toves especialitzades per al QC, amb diferents diàmetres i gruixos, en 40 ulls (N=20, edat mitjana: 39±10, rang: 23-55 anys) amb QC grau 1 o 2 (segons Amsler-Krumeich) utilitzant un disseny clínic aleatoritzat, creuat, prospectiu i longitudinal (amb seguiment de fins a un any).

Es comparà la qualitat visual, la sensibilitat al contrast, les aberracions d'alt ordre (HOA), la satisfacció subjectiva i la preferència dels usuaris entre les lents toves SoftK2 i les Semi-esclerals SoftK. També es comparà els resultats visuals amb els obtinguts amb les lents RGP, que són el patró de referència. Ambdós dissenys de lents toves van millorar significativament l'agudesa visual en alt contrast (SoftK2 0,05±0,07, Semi-escleral SoftK 0,10±0,09 LogMAR) en comparació amb l'estat habitual (0,23±0,27 LogMAR). Les lents SoftK2 proporcionaren agudesa visual en baix contrast (0,29±0,15 LogMAR), agudesa visual en alt contrast (0,04±0,06 LogMAR), sensibilitat al contrast (1,55±0,12 unitats Log) i HOA similars a les lents RGP (agudesa visual en baix contrast 0,27±0,17 LogMAR, agudesa visual en alt contrast 0,07±0,07 LogMAR i sensibilitat al contrast 1,55±0,10 unitats LogMAR). Pel que fa al baix contrast, les lents Semi-esclerals SoftK no mostraren una diferencia estadísticament significativa en comparació amb les SoftK2 ni amb l'estat habitual (0,40±0,2 Semi-escleral SoftK 0,52±0,3 habitual). No s'observaren reaccions adverses, ni enrogiment limbal o conjuntival, ni reacció papil·lar, ni aparences inusuals, ni queixes dels pacients que requerissin acció clínica en cap de les visites de seguiment amb cap dels dos tipus de lents.

El 75% dels participants va preferir les lents SoftK2 i un nombre menor de participants reportaren esdeveniments adversos de sensació de sequedat després de dues setmanes d’ús. Gran quantitat de participants va continuar amb l'ús de LC durant 12 mesos amb SoftK2 (7 participants utilitzaven encara SoftK2 després de 12 mesos, tot i que ningú ho feia amb les Semi-esclerals SoftK). Les lents SoftK2, Semi-escleral SoftK i esclerals GP mostraren millores significatives en coma, trèvol i tetrafoil de les HOA, en comparació amb l'estat sense correcció, sense diferències significatives entre les lents. Les lents SoftK2 i Semi-escleral SoftK van induir edema corneal amb valors clínicament significatius a la perifèria (un 7%-9% més que l'estat habitual), això implica la necessitat de controlar amb cura els possibles canvis d'adaptació fisiològica a causa de la hipòxia sostinguda induïda per la lent, en el temps.

S'esperava que les lents toves només corregissin parcialment l'error refractiu dels participants amb QC, deixant un petit astigmatisme residual. Com que actualment no hi ha cap prova clínica per detectar alteracions en la percepció visual causades per l’astigmatisme residual no corregit, una part inicial de la tesi es va dedicar a examinar la utilitat d’una prova innovadora desenvolupada pel professor Arnold Wilkins (Regne Unit), el test de l'Ou i la Pilota de Wilkins (WEBT), per abordar aquesta qüestió.

Els resultats del WEBT es van comparar entre tres cohorts: 32 participants normals (edat mitjana: 24±5) en condicions de base i cilindre induït, 22 ulls queratocònics (N=13, edat mitjana: 36±12) i 23 participants amb astigmatisme (edat mitjana: 36±12). Es va trobar que el WEBT era sensible al desenfocament general, però no al desenfocament astigmàtic residual. Les seves mesures amb SoftK2 en comparació amb les lents Semi-esclerals SoftK no van mostrar diferències significatives.

Conclusió:  els dissenys de lents toves especialitzades per a queratocon són una alternativa viable per a pacients amb QC en Estadis 1 o 2 pel que fa a la qualitat visual i la tolerància. No obstant això, es necessiten més investigacions per avaluar les possibles implicacions fisiològiques a llarg termini de l’edema corneal induït.

Tribunal:

PRESIDENTA: EINAT SHNEOR
SECRETARI: JOSÉ LAMARCA MATEU
VOCAL: SÒNIA TRAVÉ HUARTE